TVE2: Una sortida (I)

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 491, 15 de novembre de 1993

Un reportatge de Pere Martí de la setmana passada presentava el panorama present dels mitjans de comunicació en català de l’estat: Ràdio 4 i TVE2.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La qüestió és important: què volen, aquesta gent? Durant la dictadura, la pregunta la responia Maria del Mar Bonet amb la lletra de Lluís Serrahima: un salt per la finestra, el suïcidi induït. I en la democràcia present?

En la democràcia present i central, i vista la persistència del fenomen Pujol, aquella gent, en connivència amb els nostres de la seva corda, van decidir que a Espanya li convenien mitjans de comunicació estatals en català. I començant per Ràdio 4, i després continuant per TVE2, i després pel Diari de Barcelona, van demostrar amb els fets de què eren capaços en aquest ram.

El desastre era perfectament previsible, vista la contradicció en els termes que suposa que Espanya, que per naixement, creixement, estancament i decadència; en resum, per definició, és un ens central i uniforme, afavoreixi una autonomia de veritat i una llengua que no sigui la seva per nom i definició. El Diari de Barcelona, que segons un dels intel·lectuals orgànics del pasticciaccio havia de ser ”intel·ligentment sectari”, va durar el que la consigna indicava: no se sap de cap intel·ligència duradorament sectària, ni de cap sectarisme que la intel·ligència no acabi desmuntant.

Ara, segons el reportatge, per la decisió de Rtve de reduir plantilla, la moribunda Ràdio 4 serà enterrada. Pel que fa a TVE2, l’entrada del cap Enric Sopena ja va indicar que hi passaria exactament el que al seu cap actual, l’estat espanyol, li convingués: Sopena, estructurat com Carles Sentís entre els seus antecessors, Campo Vidal entre els seus coetanis, Joan Barril entre els seus successors i la permanent plantilla de periodistes cordialment orgànics ha anat complint l’encàrrec.

El reportatge de Martí acaba indicant possibles sortides per al cas de TVE2. Què se’n pot fer, de les instal·lacions, del personal i el material acumulat de TVE2 a Catalunya, un cop l’estat l’abandoni a cap sort? Periodistes i experts en comunicació promouen una sortida. La setmana que ve hi direm la nostra.