TVE2: Una sortida (i II)

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 492, 22 de novembre de 1993

En ple desmuntatge dels efímers mitjans de comunicació militantment espanyols en català (Diari de Barcelona, Ràdio 4, TVE2), professionals del ram pensen a salvar el que sigui salvable de TVE2 i han elaborat un manifest. Segons Pere Martí en aquesta revista, el manifest va adreçat a institucions i polítics catalans perquè, ”amb un sentit de país i sense partidismes”, aconsegueixin de salvar instal·lacions i personal de TVE2 ”al servei d’uns mitjans de comunicació públics i catalans”.

Déu n’hi do de l’ambició: ”públics” en un Règim que no considera sinó allò que és oficial, i allò que és privat, sense altre. I ”catalans” en el mateix Règim, governat per una Constitució on els mots català, catalana, Catalunya no tenen lloc.

Ens conformaríem que l’ambició es complís només en el primer punt, mitjans de comunicació públics: si la futurible TVE2 a Catalunya arribava a ser realment pública, que sigui o deixi de ser espanyola a Catalunya ja dependria, només, de nosaltres, que és l’exigència de tot sistema democràtic plenament aplicat. Uns mitjans de comunicació públics no depenen de persones privades ni d’organismes oficials. No depenen del senyor A o de l’empresa B ni del funcionari C o del polític D. Depenen d’institucions públiques: sindicats i patronals, associacions de ciutadans, esglésies, entitats culturals i altres, entre les quals les institucions oficials i administratives hi poden ser també, però en franca minoria respecte a les institucions públiques no oficials.

Una TVE2 que fos pública no passaria del govern de Madrid al de Catalunya. Passaria a dependre d’un consell d’administració, directori o com se’n vulgui dir que formarien representants d’entitats públiques, entre elles entitats oficials -en franca minoria-. És el sistema de la BBC britànica, que per això és l’única televisió coneguda realment pública, ni privada ni oficial. Una manera de pensar, la ”pública”, present en la multisecular tradició catalana i inèdita en les intencions, fets, mentalitat i antecedents dels qui tenen pel mànec el futur de TVE. Una gran ocasió de tornar a ser com érem, ensems amb els més avançats. Massa bonic: s’ha d’intentar.