El príncep de Porto Rico

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm 493, 29 de novembre de 1993

La sèrie és nova de trinca, acabada d’arribar dels Estats Units, es diu ” La patrulla del barret”, i és de lladres i serenos.

Un policia nord-americà casat sense fills va adoptar tres noiets, que quan són grans es fan tots tres policies. També es distingeixen perquè duen barret i abrics-gavardina. Un té cognom i psicologia de blanc, anglo-saxó i protestant. Un altre té cognom que pot passar per italià, però està tan i tan i tan integrat que potser sí o potser no, i el que és segur és que és tan americà com el primer: ni més, ni menys.

I llavors ve el tercer: es diu Rafael, gasta cognom en ”ez” i psicologia tant i tant i tant de Puerto Rico que diu d’ell mateix que és un ”matador” i el príncep de Puerto Rico, i que fregar els plats atempta contra la seva essència.

Dit d’una altra manera: els guionistes nord-americans ens presenten ara un personatge de Puerto Rico (Porto Rico) tal com durant molts anys ens han presentat els personatges de Little Italy; mentre que l’italià ja ens el presenten com a qualsevol altre ciutadà, amb les curiositats itàliques tan esborrades que si no t’hi vols fixar ni te n’adones.

Aquests dies hi ha hagut a Espanya diades d’exaltació nacional per premsa, ràdio i televisió -per terra, mar i aire, que deia el dictador general Franco- pel resultat del referèndum a Puerto Rico sobre si volien la independència, el status actual o la integració sense curiositats als Estats Units. Les vergonyes mostrades per la soi disante Madre Patria han estat les mateixes de quan aquesta Madre va donar a Puerto Rico el premi Príncipe de Asturias per haver renunciat a l’anglès, i de quan no l’hi va retirar en recuperar-lo un parell d’anys després.

Un confortable nombre de porto-riquenys ho tenen tan clar com un confortable nombre d’andalusos, o com, dos o tres segles enrere, ho teníem els catalans: anar tirant de la rifeta present els uns, de les peonás els altres i del blat de Sicília nosaltres.

Els nord-americans, els guionistes vull dir, ho tenen més clar encara: els porto-riquenys d’avui són els ”italos” d’ahir i els desproveïts de curiositats ”matadores” de demà.

Cosa que no treu que la sèrie de referència sigui un genuí barret de rialles.