Armes de progrés

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 495, 13 de desembre de 1993

Com que la televisió és encara reaccionària -massa poca jurisprudència, massa poca pressió popular- quan els seus manegaires pesquen una informació ”indiscutiblement” progressista, s’hi llencen com a feres i l’escampen a tota mena de telediaris.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ara mengem, a cada àpat, desarmament del poble nord-americà: els polítics d’aquell país han decidit de limitar la facilitat amb què els nordamericans poden comprar armes de foc. Com aquell qui compra una aspirina. Ara farà falta recepta. I això els factòtums de les televisions, reaccionàries, ho troben molt progressista. Llàstima que oblidin l’altra meitat d’una informació completa: el perquè.

Del perquè, no en diuen res. En el millor dels casos perquè no els convé -aquelles facilitats són conseqüència d’un esperit progressista- i en el pitjor dels casos perquè no són informadors, sinó professionals de la televisió, d’un mitjà encara reaccionari.

Van fundar els Estats Units, com tothom sap, gent d’Europa que fugien de tota mena d’opressions: religioses, polítiques, econòmiques. Els pares i mares dels Estats Units eren ciutadans amb experiències molt doloroses sobre les imposicions dels estats, dels reialmes. Quan van decidir, al seu torn, de dotar-se d’una administració pròpia, aquesta experiència va pesar decisivament a l’hora de decidir qui els manaria i com manaria, i quines atribucions del ciutadà serien cedides a l’administració -cap ni una- i quines de les responsabilitats serien només de l’estat -ni una ni mitja-. D’aquesta manera de fer estat se’n diu ”Checks and balances”: per cada atribució que es delega en l’estat, se li posa unes limitacions igualment poderoses.

I la màxima limitació, per dolorosa experiència, a l’exèrcit: l’exèrcit nord-americà té les armes per fer la feina que li mana el seu estat, però no totes. Ni molt menys: el ciutadà, cada ciutadà, es guarda armes per si de cas.

Però, passar-li l’exclusiva de les armes a l’exèrcit? Això mai, que es pensen que estem bojos?

Als EUA, ara farà falta recepta per comprar armes. Però el dret de comprar-les continuarà essent propi de cada ciutadà, i no només del sempre sospitós exèrcit. I aquesta és una idea progressista, i una mentalitat democràtica. Per això no surt per televisió.