La massa no pesa

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 498, 3 de gener de 1994

L’altra setmana deien que farien Tom Jones per un canal o altre -tots són aproximadament iguals, i el primer que no ho sigui posarà la llavor per a ser l’únic demà passat-, i tot de gent s’ho va programar.

No cal recordar que no van fer aquella pel·lícula, sinó una altra, amb el consegüent desballestament de vídeos i precipitada reconducció de les activitats pròpies. Això és tot el que va passar i no va passar res més: vista l’audiència de la cadena del cas els dies següents, la massa clientelar ni es va immutar, pam més o pam menys, va continuar ”comprant” els productes de la casa amb la mateixa seriositat.

Amb la seriositat de l’ase. Després de segles d’insistir-hi, finalment una gran part de les activitats col·lectives es regeixen per l’axioma ”el client té sempre raó”, encara que no en tingui. Els dirigents de la política no solen insultar l’elector encara que no el voti -encara que s’hagi ”equivocat”- i, tant si és veritat com si no, la seva propera oferta fa veure que, efectivament, el client tenia raó i que ara el partit s’ha posat a la seva altura. No parlem ja del comerç, on l’atenció al client és condició per a ingressar al gremi: bona presència i do de gents. Ni de la publicitat: compra això perquè ets el més ric, fort, valent, seductor, català, preciós, irresistible, jove, experimentat.

Les televisions canvien programes, pel·lícules, horaris pràcticament sense avisar i endutes no pas pel servei al client, ni de veres ni fent-ho veure, sinó per robar clients a la competència. El primitivisme del negoci fa posar els pèls drets: els preocupa directament d’aconseguir la màxima audiència, independentment de la veracitat del producte anunciat a aquest mateix client.

La televisió té la clientela que es mereix, encara. Acabarà fent com va haver de fer el teatre en sortir el cinema, i el cinema en sortir la televisió: dir, o fer veure, que el client sempre té raó, i donar menys importància a les travetes fetes a la competència que no pas a les fetes a la clientela. Però això no serà fins demà passat, o l’altre: quan els surti competència, encara més basta i primitiva que la televisió actual.