El policia bo després del dolent

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 508, 14 de març de 1994

Com si fos la vacuna contra la Sida, la televisió s’ha matat a propagar un pamflet que jura sobre la participació catalana en el poder espanyol, Els catalans i el poder.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tampoc no va fer broma el col·laborador d’aquesta revista, Fabià Estapé, quan va dir: ”Vivim un moment crític, el més crític potser dels que ha viscut la democràcia espanyola d’ençà del 15 de juny de 1977”. El més que respectable professor es refereix a la darrera onada espanyola del permanent odi a Catalunya: 15% de l’lrpf, diari Abc, llei de normalització lingüística i Pp, i que aquesta vegada ataca els tractes prenyats de Ciu amb Psoe. Campanya barroera, de policia dolent. Per això ara ve el bo.

I és que la situació comença a resultar ingovernable. La mona totalitària, centralista, teocràtica, espanyola, per més seda amb què l’hagin guarnit, seda de cucs catalans, torna a ensenyar el cul així que no ens pot anar amb majoria absoluta: xiscles pel 15% de no res, perquè a Catalunya també en català, si us plau, perquè diputats catalans parlen i prou, però cara a cara, amb el president del Govern espanyol, per l’actualització del hit republicà ”La infanta dona Eulàlia / es tapava el xiribí amb una dàlia”.

EI policia dolent, Abc, Cope, Pp, exagera en l’interrogatori als acusats. És el moment del policia bo, vist que l’escridassada no ha passat d’Espanya i els ”també espanyols” de Catalunya, de primer perplexos, comencen a picar-se: que si repassem la constitució, que el monolingüisme, que ja s’ho faran.

El policia bo ens diu que ell també creu que no n’hi ha per tant, però que convé d’aplacar el policia dolent -ja sabem com les gasta- i que això és fàcil: cantar-li que catalans sí, espanyols també; que catalans a Madrid, i Els catalans i el poder. Re: l’habitual sedós pamflet laicament teocràtic, racional com un funcionari i fonamentalista només en els fonaments, Espanya Una. Una falla: malgrat la seva preparació, el policia bo no hi enceta la pista genètica del cas de poder decisiu, igualment català, de Puig Moltó, amant d’Isabel II, casada amb un homosexual sense remei i mare d’Alfons XlI; ni la del xofer aranès. Paciència.