Goril·les brodats de seda

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 512, 11 d’abril de 1994

Es torna a comprovar com funciona l’únic pacte de veritat, el pacte de fons: Dretes? Esquerres? Espanya! Les televisions oficials espanyoles no paren de treure en tota mena d’espais les matisacions que ara fa el Pp a la seva campanya anticatalana: matisacions obligades per les enquestes i perquè aquí no ha passsat gran cosa. (Alguna cosa ha passat, però no els la direm pas.)

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

I les televisions privades, però espanyoles, amb una política de vendes a base d’anar contra les oficials, ara deixen la política de banda i permeten, fraternals amb les oficials, que el Pp matisi, que afegeixi peròs darreres de sís anticatalans, fins i tot negui l’innegable.

Les matisacions del Pp s’hi perden, en l’univers televisiu, magma primari, poc evolucionat encara per a transmetre delicadesa com són ara matisos, sís però nos. Si les “reconsideracions” del Pp hi sonen falses, és més per la cara de poc convençuts i per la gairebé inexistent gesticulació dels seus portaveus que no pas perquè es puguin captar les sinuositats de la “marxa enrere” en l’onada anticatalana.

Una marxa enrere d’altra banda inexistent, com es veu, si es recorre a la premsa escrita, que és el que sempre han fet els bons periodistes de televisió. Amb un exemple n’hi haurà prou -i valen com a exemples “qualssevol” de les declaracions matisades de les darreres setmanes. Reunits a Barcelona en vigílies del Congrés del Psoe a Madrid, Aznar i uns quants dirigents del Pp a Catalunya van dir que els alegrava que la polèmica sobre el català s’anés apagant, perquè, segons ells, la polèmica “ha ofert una imatge distorsionada del que defensa el partit”. D’això, en diuen clarificar. Vegem ara l’explícita persistència del pensament de fons d’aquesta trepa. Hi afegeixen que el missatge del Pp és de “rebutjar tota imposició, coacció o intimidació, perquè això va contra la llengua catalana”. Entesos: no rebutgen, en canvi, la imposició, coacció o intimidació amb què es oficial l’espanyol a la seva Espanya.

Ho deu fer que hi ha imposicions i imposicions. Depèn del matís, les unes sí, les altres no.