Les més perilloses

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 513, 18 d’abril de 1994

Ara els interessa de regularitzar les televisions locals, alguna de les quals és més vella que les televisions oficials, per cert. Les han anades creant ciutadans qualssevol, interessats per la televisió, que han anat comprant els aparells necessaris, s’han buscat un racó i han començat a emetre.

Massa natural perquè ho deixessin funcionar. Les traves que han aguantat són les esperables, totes les que podien dificultar l’exercici de la llibertat de pensament, d’expressió: traves ideològiques, que són menyspreables i fàcils de contradir; la trava tècnica, que és explicable per a tothom; si tothom emet sense ordre es barregen les ones i una imatge tapa l’altra i ningú no en veu cap. S’han de repartir les ones. Qui? Horror, el jacobí per excel·lència, el troglodita d’Estat en estat pur, el ministre de tot Borrell, madrileny -amb papers de Sarrià; els de Sarrià són com són, però ni ells mereixen tal taca.

Mana qui mana. Tot i que els especialistes en informació televisiva fa mesos que en parlen, no saben gaire com s’ordenaran i manaran les ones locals, com es repartiran, qui podrà emetre, qui pagarà, quin territori podran cobrar, si hauran de pagar o no per veure-les. Sí que ja es pot jurar que les televisions locals no es podran federar entre elles, no fos que d’avui a demà apareguessin cadenes competitives amb les controlades per l’Estat; no fos cas que per acords entre emissores locals apareguessin televisions privades en català, o bé en galaico-portuguès. Tampoc és probable que les televisions locals quedin lliures de la intervenció directa de l’Estat -Govern central, virreis-; i gairebé tampoc probable que quedin lliures de la intervenció de les administracions autonòmiques. Malgrat prediquin l’economia lliure de mercat, muntaran un sistema tal de televisions locals que quedaran per ingressar els milers de milions de pessetes en publicitat procedents de les empreses d’àmbit local, comarcal i regional, a les quals no resulta d’anunciar-se a les cadenes estatals i nacionals, però que els resultaria, i molt, d’anunciar-se en les d’àmbit local, comarcal i regional. I és que Borrell i Companyia ho tenen clar: l’economia de mercat només val si afavoreix la unitat d’Espanya. Perdó! la unitat de mercat.

Semblen del PP.