“investigació per a tots”

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 515, 2 de maig de 1994

Ho ha vist el món sencer en directe, com es fa la perfecta pirula: al Parlament espanyol uns demanen que investiguin la darrera corrupció -al Banc d’Espanya, a la Guàrdia Civil-, i els altres, juntament amb els uns, diuen que sí, i que no solament investigaran fins a les darreres conseqüències la darrera corrupció, sinó tota possible corrupció, i de tots els partits, i de l’any 1979 ençà.

Que és, lògicament, la manera perfecta d’aconseguir que no investiguin, ni fins al fons ni fins a la superfície, cap corrupció.

La idea és bona i la idea és excel·lent i encara ho seria més, si aquesta bergantada no tingués antecedents, del mateix Parlament i dels mateixos personatges -personatge més personatge menys.

Precisament fa uns quinze anys, al Parlament de Madrid, es va presentar un cas com un cabàs: determinats territoris històrics, dos, el basc i el català, exigien de ser reconeguts com a tals, que els tinguessin per diferents, i que les lleis s’establissin en conseqüència; i els altres van dir que sí, i que no solament ells dos, sinó que tots els territoris històrics, o no els reconeixerien el fet diferencial. Incloses Extremadura, Ceuta i Melilla. Va ser el celebèrrim “cafè per a tothom”. Que vol dir cafè per a ningú, tal com es veu ara, quinze anys després, quan aquells dos territoris històrics continuen reclamant diferenciació.

l ara com llavors, llavors amb les autonomies i ara amb la corrupció. Perquè, a veure qui serà el maco que investigarà, a partir de l’any 1979, el finançament de tothom: del Psoe, que es va instal·lar amb els diners alemanys? Izquierda Unida, que es va establir amb els de la Unió Soviètica? El Pp, mantingut amb els procedents del franquisme, és a dir de la corrupció absoluta? Els blaveros, amb els diners d’Abril Martorell?

Ens continuen prenent per imbècils.