A comarcal, televisió local

Ramon Barnils, núm. 517, 16 de maig de 1994

La televisió local de Mataró (Maresme) ha fet anys. En deu fer uns quants, perquè ja ni me’n recordo, de quan hi vaig anar. Era com deuen ser totes les televisions locals del pam més pam menys. I això per una raó, a part la seriositat dels responsables: la condició d’alegalitat de la televisió local.

Si les lleis vigents fossin partidàries de la llibertat d’expressió, no hi hauria cap problema. Si les televisions locals ”pequen” d’alegals, és perquè les lleis vigents són circumspectes, en això de la llibertat d’expressió -que, d’altra banda, és reconeguda en la Llei Màxima, la Constitució espanyola-. Com fer complir la lletra de la llei vigent, que reconeix la llibertat d’expressió, i al mateix temps fer complir l’esperit de la llei vigent, que en desconfia, vet ací el problema. I la solució s’anomena normativa, reglamentació, coneixement de les possibilitats o impossibilitats de fet, article 26:

Per l’article vint-i-sis,
i en cas de greu compromís,
l’estat té atribucions
per passar-se pels canons
totes les lleis del país.

La llei reconeix la llibertat, sense normes ni reglaments, de muntar una agència de notícies; de fet, com que per definició és deficitària, no hi pot haver agència de notícies catalana. La llei reconeix la llibertat de fer un diari català; de fet, sense una agència de notícies un diari no aguanta ni subvencionat: Avui, Diari de Barcelona, Diari de Lleida, els ND. La llei reconeix llibertat de muntar ràdios i televisions acompanyada de normativa i reglament que en reparteixen les freqüències i n’arbitren les interferències, així que pregunteu als empresaris oficials i privats si de fet poden muntar emissores al seu gust i a la mida, no ja dels ciutadans, sinó del simple mercat.

Ara diu que solucionaran la ”problemàtica” de les alegals televisions locals. Malament: com passa amb la nostra modèlica premsa local i comarcal, veurem professionalitat, experiència, ganes i resultats forçats a la mida bonsai.

Comença a tenir gràcia, tot plegat.