Menys que xarons

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 520, 6 de juny de 1994

Algunes persones s’equivoquen quan temen que, en situació de llibertat televisiva, seria, difícil de fer una Tele5 en català. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, CCRTV, amb motiu de la final de la Copa de Campions entre el Barça i el Milan a Atenes, va demostrar que, si hi ha algun sociòleg que pugui somniar poèticament -criminalment- que entre els nostres conciutats no hi pot haver públic per a una televisió xarona, en canvi posseïm classes dirigents prou preparades per a aital televisió: vint-i-quatre hores seguides dedicades a un sol esdeveniment, i esportiu, no les hauria somniades ni el més arquetípic dels saltaulells -ni el saltataulell afiliat al Cadci, secció esportiva.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ja ens disculparan les nostres classes dirigents televisives, però així les coses no funcionen. Que un club sigui més que un club, no els autoritza a fer el ridícul, ni a fer-nos-el fer, als qui els paguem a ells, paguem la televisió, paguem el club i ho paguem tot plegat. Tot plegat els autoritza, sí, a emetre vint-i-quatre hores seguides dedicades al Barça, perquè el Barça encara és més que un club. Però els autoritza a fer-ho no pas “abans”, sinó ”després”.

”Després” de guanyar la Copa de Campions d’Europa, i com que nosaltres no podem participar directament a Europa, perquè les lleis espanyoles ens ho impedeixen, aleshores sí que el Barça, que per superar aquestes lleis és i ha de ser i cal que sigui més que un club, mereix vint-i-quatre hores seguides de televisió. I més, si convinguessin. Vint-i-quatre hores per a explicar a través del Barça, que, si som europeus perfectament homologables en futbol, també ho som econòmicament, políticament, culturalment, lingüísticament, històricament, sociològicament, científicament, turísticament i xaronament -fins al punt de dedicar vint-i-quatre hores seguides a qualsevol cosa, tal com fa qualsevol Tele5, tal com fa qualsevol Berlusconi-. Fer-ho ”abans” sembla demostrar tot el contrari: que, nosaltres, ”encara” només som un equip de futbol. I això no és cert.

(N. B. Aquest setmanari fa deu anys. Això no és res, comparat amb el que pot ser).