De tot, se n’aprèn

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm 528, 1 d’agost de 1994

Que els americans en saben, de televisió, es constata veient TV3, posem per cas, una emissora que va tenir l’enorme encert de néixer copiant l’evidència: comprant americans al preu que fos, i amb les comissions que feien al cas, netes o brutes, i encarregar-los-ho tot: de la tria de la Mònica Huguet al nombre de notícies per telediari.

D’aquell avantatge inicial sobre les televisions espanyoles, que no són res però que ho tenen tot, encara en viuen les nostres televisions, i fa deu anys d’allò.

Si n’arriben a saber, doncs, els americans. El que passa és que, de futbol, no en saben gens ni mica, i en les abundoses retransmissions dels Mundials de futbol s’ha constatat que no n’hi ha prou, de saber televisió, també s’ha de saber què es transmet.

Aquest és un comentari fàcil, és clar, i l’han repetida, aquesta crítica, fins i tot els castissos locutors espanyols -l’habitual barreja de xovinisme, ignorància i menfotisme: deuen tenir la feina assegurada per oposicions-. Els americans desconeixen, encara més la majoria dels telespectadors de futbol, les característiques de la regla del fora de joc, que és la base de l’originalitat del futbol i que n’és el motor tàctic, estratègic i fins i tot estètic. Les transmissions de futbol per televisió deixades en mans de persones, els americans en aquest cas, que ignoren fins i tot l’existència d’aquesta norma, ha dut als resultats esperats, la impossibilitat de pensar-se, el telespectador, que ell sí que sap, i no l’àrbitre, si hi ha hagut fora de joc o no.

En transmissions a mans de realitzadors que saben què és el fora de joc es pot pecar, i sovint es peca, per l’altre cap: coneixent la regla del fora de joc, i coneixent les lleis de la perspectiva òptica, un realitzador coneixedor de l’ofici i dels interessos dels qui el paguen pot fer veure perfectament a un telespectador un fora de joc on no n’hi ha hagut, i al contrari. Igual que els realitzadors americans des de la ignorància, però aquest cop des de la “saviesa”.

M’estimo més els americans: aquests encara en poden aprendre, de futbol. Mentre que, als “experts”, ja els serà més difícil d’aprendre ètica informativa.