Pere Calders

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 530, 15 d’agost de 1994

El dia que un realitzador de televisió sigui capaç de traduir en imatges ni que sigui un conte de Calders de quatre línies, la televisió haurà arribat a la majoria d’edat. Mentrestant, parlem de les dictadures. Què és una dictadura? És el que segueix:

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A primers dels setanta qui subscriu, que treballava al diari Tele/eXprés, va rebre, per telèfon, una petició de favor, la conveniència per a un tal Pere Calders de poder entrevistar-se amb algú del món editorial, a propòsit d’un problema sobre l’edició d’un llibre. La dictadura és això: que un escriptor com Pere Calders, amb trenta anys d’ofici ben fet darrere, necessiti un cop de mà per a un afer nimi d’un simple redactor de diari.

La dictadura és, igualment, que quan aquell simple redactor de diari va sentir el nom, Pere Calders, pensés que aquell nom li sonava: era un escriptor que havia publicat alguns llibres, algun dels quals segurament havia llegit i que recordava que li havia agradat bastant.

La dictadura és que aquell simple redactor no sabés que aquell escriptor que li sonava era cunyat del seu company de redacció Tísner. I que no sabés que Pere Calders era parent proper de Can Calders, el mas de Sant Cugat del Vallès el propietari del qual era amic del seu pare, i amb les filles del qual havia anat a col·legi. El pare de Can Calders, coetani del seu pare, que quan passava per davant de casa a agafar el tren a Barcelona anava de vint-i-un botó, en contrast amb la faixa, les calces de vellut i les espardenyes que gastava quan, més sovint, passava amb el carro al trot també per davant de casa, aquell Peret de Can Calders es deia Pere i es deia Calders perquè era de la mateixa família de l’escriptor Pere Calders.

La dictadura és que Pere Calders, l’escriptor, quan va tornar de l’exili, va anar a viure a Sant Cugat uns quants anys, els anys que el simple redactor havia llegit un seu llibre, i que el simple redactor no ho va saber fins que Pere Calders, molts anys després, li ho va dir.

La dictadura és la separació de la vida i de l’obra, que esterilitza l’una i mata l’altra d’un sol tret.