Soldats se’n van, professionals se’n vénen

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 532, 29 d’agost de 1994

La notícia era terrible: a primers d’agost, i aprofitant les vacances, els teletips oficials vomitaven la informació a tothom qui volgués fer-la pública: abans del 1997 l’exèrcit espanyol de terra tindrà situats al Principat 2.000 (dos mil) soldats.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Quatre i el cabo. Davant aquesta perspectiva, els altres “quatre i el cabo” es devien fregar les mans: abans del 1997, a Jerusalem!

La gent normal vam estar preocupadíssims amb la perspectiva: vista la nul·la pressió dels nostres capdavanters contra la presència d’Espanya entre nosaltres, el moviment de reducció de tropes de terra espanyoles a Catalunya havia de fer part d’una operació d’envergadura, destinada a aprofitar els avantatges de l’esmentada nul·la pressió per augmentar encara més la pressió espanyola damunt nosaltres.

Només vam haver d’esperar dos dies per ser informats del moviment de fons: la flamant secretària d’estat d’Interior del Govern de Madrid, Margarita Robles, resulta que, mig mes abans de l’anunci de la retirada de terra, s’havia reunit a Barcelona en supersecret amb els comandaments de la policia nacional espanyola, la guàrdia civil i similars per donar-los la informació de fons: per més que Pujol negociés a Madrid, per més que es digués que el Govern de Madrid era presoner del Govern català, la policia espanyola no arribaria mai a dependre de la Generalitat; tampoc no en dependria mai la guàrdia civil; ni en conjunt, ni en part, ni a trossets; mai, tampoc, no passaria a Catalunya el que passa al País Basc, que els cossos “nacionals” se’n repleguen fins a plegar.

Ho resumirem nosaltres: la reducció de la presència militar espanyola a Catalunya forma part d’una operació més àmplia: l’exèrcit espanyol, farcit de forçats, catalans, destrempats, ganduls, desmotivats i de tot altre personal negatiu, es retira de Catalunya per deixar lloc a policies professionals, forces policíaco-militars i de més personal eficient, que depenen i continuaran depenent directament del Govern espanyol.

Falsa alarma, doncs: tothom a respirar tranquil: aquí no passa res.