Per una TV3 xarona

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 538, 10 d’octubre de 1994

La discussió entre “Força Barça” de TV3 i el HauptstrassebnahnhoffürevaterCruyff del Barça, més les declaracions de Granados (TV3 fracció Belles Arts), de Ferrús (TV3 fracció Ciències) i d’altres m’ha fet tornar a escoltar Força Barça fracció radiofònica. Partit a Suècia contra el Göteborg.

En la transmissió, a més de l’assenyat culerisme propi de ciutadans amb dignitat i memòria, amanit amb una gota de grimègia, hi ha sortit el xaronisme característic de l’equip fautor del programa -l’equip de futbol en sí, escoltat i vist el partit, no ha arribat ni a xaró-. Hi han sortit sentides expressions de quatre lletres, referències a les sueques dignes del més llanut dels cambrers de Lloret dels anys seixanta, els aixaronats Di Stefano, Lara, Mendoza i algun més que la llarga absència del programa ens ha privat d’identificar; i un anunci, pagat naturalment, del sex-shop Blue-box, “el sexo sentido”.

El xaronisme és una manera d’actuar pròpia del país, que sembla definida ja el segle passat i que va tenir el màxim òrgan d’expressió en el Pitarra més xaró, continuació en l’humorístic Papitu de l’eminent filòsof i pensador Francesc Pujols. És l’antinoucentisme i l’antimodernisme alhora, i la definició del diccionari -“de mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció”- no acaba de definir-lo amb prou gràcia: el xaronisme pot tenir gràcia, i molta, com ho demostra l’equip de Força Barça. O les expressions xarones “si la mama bé, que vingui”, “fica-me-la aquí que no tinc butxaques” i “trempat t’empaito” que acaba de recuperar un jove conjunt musical nostrat.

Xarona seria tota Tele 5 i mitja Antena 3 si fossin catalanes, o bé Barragán, xaró pur i dur si fos traduïble, que com que no ho és desmoralitza l’espanyolam.

Picant problema de TV3, la televisió de tothom, que ha d’incloure programes xarons per al catalaníssim públic xaró, i així molesta al catalaníssim públic molest amb Força Barça.

(A.B., conegut de tot seguidor del Barça per ràdio, em diu que el problema TV3-Força Barça no ve de Cruyff pesseter, sinó que, com sempre, vol manar arreu. Al director d’un diari esportiu li va dir, esperant ser satisfet, que a ell -a Cruyff- li sobraven dos o tres redactors del diari…).