Les seves masses progressen

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 539, 17 d’octubre de 1994

La dada que el jovent espanyol era, de tots els d’Europa, el qui menys s’apuntava a l’exèrcit ja era prou bona, però afecta només un sector de la població. N’acaba de sortir una de millor. El diumenge dia 4 d’octubre el diari de Madrid El Mundo publicava una enquesta segons la qual, el 40 per cent dels espanyols està convençut que catalans (i bascos) volem la independència, i un 35 per cent del mateix total creu que la nostra independència s’ha de reconèixer, i pacíficament, i en paus.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La dada és sensacional, i no té preu, i es tan extraordinària que ens fa por que no es repeteixi. Que no es facin més estudis sociològics d’aquesta mena. Que quaranta de cada cent espanyols estiguin convençuts que volem la independència vol dir que, només en quinze anys de mínima però certa llibertat d’expressió, gairebé la meitat dels espanyols han pogut accedir a la informació que els catalans no em som, d’espanyols. Fins ara les seves classes dirigents, és a dir només un grapat d’espanyols, “estaven en el secret”, cosa que els permetia dir, com per exemple Azaña, que l’11 de setembre no devia haver estat tan dolent si ens havia mantingut quiets més de dos-cents anys; o Fraga, segons el qual calia bombardejar Barcelona cada 25 anys (conveniència només comprensible, en un indubtable espanyol com ell, si dubtava que Barcelona fos Espanya); o aquells oficials de l’exèrcit que de tant en tant es trobaven els soldats catalans durant el franquisme que ens deien que si ells fossin catalans també ho serien, de separatistes.

Que l’autèntica minoria dirigent espanyola sapigués qui era cadascú no ens solucionava res, al contrari; com a bons dirigents no els costava gens de mentir per mantenir l’estatus, ni en conseqüència enviar-nos les seves masses a deslliurar-nos de tot mal -i a mantenir-nos subjectes als seus interessos.

La cosa se’ls complica quan aquelles masses, que de bona fe, convenientment educades, adientment ensinistrades i oportunament aquissades, venien a salvar-nos a nosaltres els catalans sí però espanyols més, resulta que van veient allò que els seus dirigents saben de sempre.

Hauríem d’avançar; com a mínim al ritme d’ells.