Els dimonis dels Pastorets

Ramon Barnils, núm 540, 24 d’octubre de 1994

El telefilm Quin curs, el meu tercer!, de TV3, ha encès els socialistes. Com que hi surt la noia panotxa que ells van usar per desembarcar la torxa olímpica a Empúries, de primer semblava que els sabia greu que Convergència els l’hagués capitalitzada, aprofitant que dels Jocs Olímpics ja no en volen parlar ni ells. No, és pel tractament que s’hi fa de la llengua espanyola. Es queixen que el telefilm no solament ha capitalitzat l’esmentada llengua com ha fet amb la panotxeta del nassarró, sinó que l’ha instrumentalitzada: segons els socis del Psoe, l’espanyol hi és desacreditat perquè el parlen l’adúltera i el policia dolent.

Deixant de banda si l’adulteri és encara pecat, i la curiosíssima distinció entre policies bons i dolents, la instrumentalització de l’espanyol en productes catalans té greus antecedents. Al segle passat, i en vistes que el català ressorgia, el govern espanyol de l’època va emetre l’ordre que en tota obra de teatre en català, hi havia d’haver almenys un personatge que hi parlés en espanyol. L’esperit entre àcrata i foteta del país va aconseguir treure de polleguera els emissors de la lingüística ordre: obeint-la immediatament, a cada obra catalana hi sortia un personatge o altre parlant en espanyol: en aquesta l’ase, en aquella el lladre, en la de més enllà la pecadora. En els Pastorets -perquè l’ordre, model d’equitat, no distingia entre teatre nou i vell, profà o religiós- qui parlava en espanyol havia de ser, fatalment, el dimoni. Per això en la imatgeria lingüística popular, és prou coneguda l’expressió “parlar com el dimoni dels Pastorets“: vol dir parlar espanyol.

Aquests nous ordenadors lingüístics haurien d’obrir-se les finestres, sortir de casa, veure món, aprendre anglès; no hi ha film ni telefilm nord-americà on no tingui importància l’accent “ètnic”: polonès, italià, jueu, xicano, alemany, suec, gairebé sempre per mal o per riure. Si els fa por obrir-se, poden veure a caseta seva mateix TVE1, Antena 3, Tele 5, TVE2 i tot, i hi trobaran el mateix sobre catalans, gallecs, bascs, andalusos.

S’acosten eleccions. A Euskadi fa uns anys el vot espanyol i en espanyol va passar en bloc d’Ap al Psoe. Els socialistes nostrats en van prendre nota: no volen que es repeteixi el va-i-vé.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018