Planeta, Sant Jordi i llumanti

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 541, 31 d’octubre de 1994

Miguel Delibes, castellà, caçador i escriptor, dient que al premi Planeta hi ha trampa, només ha escandalitzat qui necessita escandalitzar-se. Planeta fins ara no ha contestat Delibes, perquè aquest no perjudica l’essència de l’empresa: el moviment dels diners -el moviment del llumanti.

El premi Planeta i tants d’altres -per exemple, el Sant Jordi d’enguany-, si l’ha de guanyar un amic meu i vostre, aleshores no sé qui el guanyarà, perquè si ho sabia i ho deia el podria perjudicar, i si no el guanya, aquest amic meu i vostre, aleshores tampoc no sé qui el guanyarà; així que no sé pas qui el guanyarà, el Sant Jordi d’enguany -són operacions de relacions públiques en el pitjor dels casos i de relacions públiques i negoci en els més afortunats.

I les persones prudents actuen en conseqüència. Un guanyador del Planeta fa bastant anys em va explicar, en un català propi de barri barceloní catalanoparlant, que un dia el van telefonar de Planeta i li van dir que, si tenia cap novel·la, guanyaria. “A quant puja el premi?”, va contestar. “A tants milions”, li van dir. “En vull bastants més”, va proposar -i li van pagar l’escreix de sotamà i va guanyar el Planeta.

“És la pitjor novel·la que he publicat, ho ho ho” -va resumir l’escriptor, amic i avisat-. En canvi un altre, que es pensa ser negociant i voldria ser escriptor, en guanyar el Planeta va exhibir un cop més les seves vergonyes literàries i, no tan habitualment, les seves deficiències de botiguer desficiós: es va queixar, ignorant-ho, que, del Premi, en Lara li’n descomptava els impostos, gairebé la meitat. Sant baró, també entre botiguers hi ha nivells.

En Lara és insuperable. Té al jurat el senyor Josep Maria Valverde, afganès, posseïdor per tant ja només d’honor, i el doctor Riquer, notable medievalista. Si Lara contracta un candidat d’obra reconeguda, tant Valverde com Riquer poden votar a favor de Lara i no en patiran ni l’ètica ni la ciència literàries. I si el guanyador contractat és una pepa, per a això s’han inventat les votacions democràtiques: Valverde i Riquer dos vots, els altres tres vots, victòria neta de la pepa, i neta de la consciència dels impecables.