Mort, on és la teva victòria?

Ramon Barnils, núm. 542, 7 de novembre de 1994

El xovinisme espanyol, a tot màxim, aconsegueix al País Basc tants de diputats com els “extremistes” d’Herri Batasuna, un de menys que els tan espanyols però no tan xovinistes del Psoe, i la meitat dels nacionalistes pelats del Pnb. Comparats espanyolistes i nacionalistes, en el moment de màxima expansió i pressió, que és la present, aquells pugen tres diputats i aquests en baixen tres i els deixen, en resum, com estaven: al País Basc, quan el nacionalisme espanyol, expansionista, més pressiona, arriba a 34 diputats de 75: menys de la meitat; i el nacionalisme basc, pressionat al màxim, baixa a 41 diputats i es queda amb més de la meitat.

Comparades pujades i baixades s’hi repeteix el vell fenomen: qui havia votat Ap ha votat Psoe, qui havia votat Psoe ha votat Pp, i tornarà a votar Psoe si cal. És el sostre de l’Espanya eterna: també l’eternitat té fi. Quan el clima és de democràcia, per mínima que sigui, contrari als senyals d’identitat d’Espanya -“una raça, una religió, una llengua”-, la coherència s’imposa: plogui i faci sol, l’eterna planta s’emmusteix en atmosfera inhòspita.

Som en una màxima del xovinisme espanyol, que els resulta ja insuficient. Perquè entre nosaltres es confirmi la feta és sa que aquesta revista dediqui esforços “desproporcionats” a explicar, posar en evidència, atacar i ridiculitzar el xovinisme espanyol del Pp al País Valencià. Qualsevol nombre de portades, fotos, reportatges, informacions i opinions que la publicació dediqui a explicar què és el Pp i fins on pot arribar en la pròxima riuada electoral, serà un nombre just si aconsegueix que, com al País Basc, la màxima expansió de les forces emanades de la caverna sèrbia sigui una expansió insuficient. A fi que, finalment comprovat fins on pot arribar el màxim de riuada, vegem que de forma permanent, estable i amb força anys d’avantatge, podem construir el país, els països, sense les urgències, ni les inherents histèries, d’aquests darrers anys sense dades de màximes.

A les vinents autonòmiques al País Valencià, ens despertarem impacients i ens n’anirem a dormir ells comprovat el seu màxim, i nosaltres comprovada la seva insuficiència, amb la seguretat de la seva insuficiència, i que ja tot està en la nostra tranquil·la habilitat. Què t’hi jugues, germà?