Falsa alarma: Espanyol, com sempre

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 544, 21 de novembre 1994

“Hem de posar aquest club al dia. La ciutat de Barcelona ha tingut una transformació increïble aquests darrers anys i l’Espanyol ha romàs enrere. És un club de la ciutat de Barcelona, de Catalunya, i per aquí atacarem.” Només llegir aquestes declaracions del nou director general del RCD Espanyol, Blas Alascio, el cor em va fer ai, que ja hi tornem a ser. Vam llegir amb angoixa la resta de la informació, i el cor ja va tornar a ser un cor quiet: l’Espanyol no canvia de nom.

Hi havia més indicis que feien témer l’únic canvi essencial: deixar de dir-se espanyol; el seu president Perelló defensant la catalanitat contra Mendoza l’Imprescindible; Don Blas fent-se dir Blas i no Blai però dient-se Alascio, més enganyós que Xanxes o Samaranch; l’agònica situació econòmica del club malgrat el bon joc; el sentit de l’humor tan poc espanyol de l’anunci de recerca i captura de periquitos en potència…

Seria un retrocés que l’Espanyol deixés de dir-se “espanyol” i es convertís en una opció més, precisament ara que el València C. de F., al costat del Barça, comença a ser-ho per al ciutadà apolític, a qui li agrada de triar i no vol veure’s condemnat, ni que sigui per dignitat personal, a ser del Barça.

En bàsquet ho ha aconseguit el Joventut de Badalona. En futbol ho aconsegueix el València C. de F. I per què no convé que l’Espanyol es despolititzi deixant de dir-se espanyol? Seria una opció més per al ciutadà honrat, apolític, digne i etcètera.

Peixet: perquè gràcies a l’Espanyol els tenim comptats. Mentre hi hagi espanyols senyorejant entre nosaltres, és un avantatge de veure’ls venir de lluny; i quina millor manera sinó que periòdicament es concentrin tots solets en indrets determinats, que es marquin lliurement amb peces rodones de colors identificables, i que amb tota naturalitat es diguin i es deixin dir espanyolistes: un qualificatiu immaculadament apolític entre nosaltres, com sap tothom, i més que no pas ningú el prestigiat funcionari de l’administració espanyola o actual director general de l’espanyolalla, don Blas Alascio.