De la X al pacte final

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm 552, 16 de gener de 1995

Quan era clar que la Ucd perdria el govern absolut de l’Estat, el senyor Martín Villa, d’Ucd i home d’estat (d’Estat espanyol), va passar informació al seu “rival”, el Psoe. No fos cas que un partit espanyol, la Ucd, no fos succeït per un altre, el Psoe. No fos cas que Espanya deixés d’estar governada absolutament, per espanyols, vist com pujaven de vots els partits bascos, catalans, canaris.

Així que ja sabem qui és la famosa X marcada pel jutge Garzón, un romàntic rabiós, evidentment. El Psoe és a punt de perdre el govern absolut de l’Estat, i el Pp, en les files del qual, curiosament, al costat de liberals amb l’aigua del baptisme regalimant-los carona avall hi ha un tal Martín Villa, es posarà tan d’acord com calgui amb el seu “rival” el Psoe perquè aquest sigui succeït en el govern per la màxima proporció de Pp possible.

La famosa X és el pacte de fons, el pacte final, l’únic pacte de veritat: el pacte permanent entre tots els partits espanyols. Un pacte que els permet, d’una banda, organitzar el terrorisme d’estat, i de l’altra tapar els forats que aquest terrorisme pugui produir en cas d’estar conjuminat amb la barroeria amb què ho ha estat el Mula, el Mulc, els Gal.

La Història no es repeteix, i si ho fa és en forma d’historieta: la Ucd va ser substituïda plenament pel Psoe, però el Psoe no podrà ser succeït plenament pel Pp. Entre la successió d’Ucd facilitada pel pacte de fons a favor del Psoe, el 1982, i la successió del Psoe pel Pp, dotze anys després, han passat coses. La principal, l’única que interessa si parlem del fons de la qüestió, és que els partits no estrictament espanyols, i els partits no espanyols a seques, a poc a poc però amb constància han guanyat terreny en les respectives demarcacions. Fins al punt que en aquesta darrera legislatura el Psoe, típicament espanyol, no governa si no és amb el permís de partits no estrictament espanyols, concretament Ciu, o bascos, com és el Pnb. Si la tendència es manté, el Pp tampoc no podrà governar sol, malgrat Martín Villa i els liberals barats. I aleshores haurà de governar amb ajuts, que vol dir pactes.

Qui ho sap; el preu que pot pagar el Pp al Psoe per no destapar la de tothom coneguda X del Gal podria consistir en fer la X espanyola evident: el Pp governant sense que el Psoe s’hi oposi.