La clau és Thambo

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 559, 6 de març de 1995

García Damborenea, del Psoe tant com del PP, inculpat en l’afer Gal. Culpables de l’afer Gal, doncs, esquerres i dretes: i si tothom és culpable, ningú no ho és.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

García Damborenea és un dels casos més primitius d’autoodi. Basc i caricatura de basc, tal com Madrid el vol: chicarrón del Norte, veu de cantant d’otxote, noblote, que en diuen del cru oposat al cuit, cuinat per la cultura. Més manejable que els Chillida, Atxaga, Sarasate, Balenciaga, Venancio-Iriondo-Parra-Panizo-Gainza, Elkano. Peça ideal per a soldar la ruptura que els Gal ha representat en l’aparell de l’estat, que, com a tots, li cal il·legalitats per a assegurar legitimitat. Quan es tracta d’un estat amb un cos exagerat i una minúcia de base pròpia -les dues Castelles, Extremadura, una mica de Cantàbria, poca cosa més-, a l’hora de lligar les bases dubtoses -Catalunya, el País Valencià, les Illes, el País Basc, Galícia, les Canàries, Andalusia, Ceuta i Melilla, i sort que els van fugir l’espanyolíssima província de Guinea, el Sàhara no menys espanyol i Ifni-, a vegades no dóna l’abast i falla on no fallen els estats amb més base.

En l’afer Gal ha fallat el punt més elemental. Que copiïn de l’estat veí: el primer ministre Balladur és acusat d’un delicte, força raonable, d’escoltes telefòniques; reconeix que hi ha hagut un error de la policia; el ministre del ram planta cara als acusadors amb l’una mà i amb l’altra organitza, d’acord amb Balladur, la identificació del senyor “X” de l’afer, lògicament un subordinat seu, el cap de la policia judicial, el senyor Franquet.

Si els francesos no s’han de ofendre, i si s’han d’ofendre també, el paral·lelisme és d’ensenyament primari: el govern de Madrid és acusat d’haver organitzat terrorisme d’estat; González reconeix que hi ha hagut un error de la policia; el ministre del ram, Corcuera, planta cara als acusadors amb l’una mà i amb l’altra organitza, d’acord amb González, la identificació del senyor “X” de l’afer, lògicament un subordinat seu, el responsable de la lluita antiterrorista, senyor Vera.

Massa tard. Ara s’hi ha vist embolicat Damborenea i tot, Dambo per als seus amics, per Rambo -‘Thambo’ en realitat, per la dificultat d’expressar-se del primat en qüestió.

Els va sortint massa car. Esperem-ho esperançats.