I a Utopia, l’arc mediterrani

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 560, 13 de març de 1995

La vigília de la presentació al Parlament del pla per a organitzar el Principat en sis sectors la televisió ho té clar: una frase sense imatges. I aquest cop la premsa escrita ha estat a l’altura dels seus col·legues: un diari dels gruixuts, la vigília exacta, ni ho esmentava. Així que un cop més, per saber què passa ara mateix hem de recórrer als llibres: un immens llibret, Les ciutats catalanes, que redactà a mà el geògraf Josep Iglésias.

En realitat es tracta, segons comunicació de l’editor Rafael Català, de la Casa Rafael Dalmau Editor, del text d’una conferència d’Iglésias dels anys 70, d’abans de la democràcia present. I el senyor Iglésias es va morir el 1986. I en canvi el llibre duu molta més notícia fresca que no pas el no-res que ens han servit els nostres dinàmics mitjans de comunicació en vigílies de l’entrada al Parlament del projecte de no-res, d’organització territorial del Principat. Pàgina 49: “El nostre país s’ha jugat el seu esdevenidor polític, la seva independència, en empènyer la seva capital vers un engrandiment sobtat i excepcional”.

Anem malament perquè els qui van bé van d’una altra manera. Pàgines 52 i 53: “Si esguardem Holanda, estat d’extensió semblant a Catalunya, observem que l’Haia té 400.000 habitants (…)”.

“Amsterdam (és la més poblada) amb 713.00 habitants i la segueix Rotterdam amb 600.000 (…). Mirem Bèlgica, estat d’extensió inferior a Catalunya (Principat). Brussel·les té 685.000 habitants, sobre 7.000.000 de la totalitat. És un 9%, únicament”.

D’anar malament com nosaltres, Iglésias en posa un exemple aterridor, pàgina 52: “En desaparèixer l’Imperi Austro-hongarès la seva capital passa de 1.300.000 habitants a 1.800.000, el 27% dels 6.500.000 d’austríacs”. Barcelona és el 40% dels catalans, diu Iglésias els anys 70 -i sense comptar l’àrea metropolitana-. Resultat, segons Iglésias: “L’agregació d’Àustria a Alemanya, provocada per Hitler, responia potser més a una possible solució econòmica del problema vienès que no a una autèntica adhesió d’Àustria al nazisme”.

Però Iglésias ho té clar, i ho veu complicat, pàgina 57: “Prosperitat econòmica i impuls cultural van aparellats, tal com ho demostra, si més no, la nostra renaixença literària”.

S’ha d’actualitzar, però ho té clarísssim. És mort.