Per a aprendre, Salamanca

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 564, 10 d’abril de 1995

Si cap diferència hi ha hagut entre les televisions espanyoles i les catalanes en l’afer de Salamanca ha estat la sinceritat: mentre les seves s’han permès el luxe d’informar i d’opinar lliurement, les nostres s’han hagut de mossegar la llengua. Un cop més.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Les notícies espanyoles sobre el retorn a Catalunya de lligalls burocràtics de la Generalitat republicana, que autoritats salmantines i castellanes en general consideren improcedent, s’han basat en una essència seva, que un cop més han resumit conjuntament un socialista del Psoe i un popularista del Pp. El del Psoe va ser el primer i es diu Jordi Solé Tura, i quan era ministre de Cultura (espanyola, és clar) ja va dir que no al retorn a Catalunya dels arxius de la Generalitat que el dictador Franco es va endur a Salamanca com a botí de guerra. En boca del nostre (nostre-nuestro) Toti el dogma fou emès en el típic xampurrat de qui es va formar en el marxisme de protecció estalinista, inclosos viatges de pràctiques, pagades, darrere el Teló d’Acer: no sé què de l’estat, i amén.

En canvi l’Aznar del Pp, no tan espanyol, atès que ho és de fatalitat, mentre que el nostre (nostre-nuestro) Toti ho és d’elecció, ho ha dit amb saviesa de Salamanca: “Tant és que els papers siguin a Salamanca com a Barcelona, tot és Espanya”. És l’avantatge dels espanyols nats per sobre dels espanyols per gust: no els cal la sofisticació patufetista-leninista. Es creuen, i s’ho han de creure o els perilla l’existència, que és espanyol tot allò que és a l’abast d’Espanya.

Aquesta filosofia, que els és necessària -qualsevol definició d’Espanya més complexa que la d’un estat més o menys ridículament imperial negaria l’existència d’Espanya; quina de les llengües, quina de les cultures, quina de les economies, quina de les històries-, els fa estar segurs de coses com ara que era tan província espanyola com Salamanca l’africaníssima, negríssima i paganíssima Guinea Equatorial: és als llibres escolars de l’època.

Les nostres televisions, la boca petita i a xampurrar, a veure si per quatre paperots, a Pujol, no li tornen la camionada que li tenen promesa els col·legues de Solé-Tura. Els “nuestros”. Sí, també els de Salamanca, ja ho diu l’Aznar.