TVE, 1 a més 3

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 565, 17 d’abril 1995

Mai com en aquests mesos en què anem veient com les estructures de l’estat espanyol són estricta literatura de canya i cordill, mai com en aquest temps d’estricta veritat sobre l’autèntic estat de l’estat, no és tan clar que TV3 no és la televisió catalana, sinó simplement, miserablement, una televisió catalaneta i prou.

N’és l’indici evident que el tractament més seriós de l’afer salamanquí, ens l’hagi subministrat un programa d’humor i enriolat, el de Mikimoto.

Quan a Salamanca diuen, i s’ho creuen, que actuen democràticament en la detenció de la paperassa de la Generalitat republicana confiscada per la dictadura franquista, i quan consideren harmònic que, com a cirereta del brutto pastiacciaccio deglutit a la més feixista de les places espanyoles, s’hi profereixi l’insult a la democràcia, que és allò del dret de conquesta, aleshores la informació més veraç sobre l’afer és la retransmissió sudaca, i s’ho creuen, feta en sudaca, i s’ho creuen, per “Persones humanes” per als telespectadors de Catalunya, el País Valencià, les Illes, Andorra, la França i els Comtes.

(Un parèntesi de disculpa: dir que Salamanca és la plaça més feixista d’Espanya és un insult a totes les places d’Espanya, de la d’Oriente a la de Burgos, de la de Deltebre a la de Catalunya el dia que va caure en mans de catalans de Burgos, militars franquistes, falangistes del alba, torturadors de la secreta, grisos… Perdó, doncs, als seus usuaris i als fills beneficiats del feixisme del seus papàs.)

Els esdeveniments d’aquests darrers anys en l’estructura de l’estat (Banc d’Espanya, Guàrdia Civil, Ministeri de l’Interior, Judicatura, vice-presidència del govern, Psoe-Filesa, Naseiro-Martín Villa) donaven ocasió a TV3 de convertir l’hàbit que vesteix de televisió nacional en habitualitat nacional informativa. N’hauria tingut prou de tractar cada dia els problemes reals i les sortides assenyades d’aquest problema, i de donar com a apèndix -mig fet divers mig reportatge d’interès humà- els afers d’Espanya.

Espanya, amb tot respecte, a la secció de notícies sobre Bòsnia, Burundi, Palestina. I als informatius, el problema de l’atur i Europa, les comunicacions amb l’arc mediterrani, la transformació de la indústria turística.

Que l’hàbit no fa el frare, ja ho sabíem. Que a TVE (3) ni hi han volgut ajudar, acabem de comprovar-ho.