El perill de “Sumaríssim”

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 566, 24 d’abril de 1995

La periodista Dolors Genovès va confegir un excel·lent reportatge sobre la mort de Carrasco i Formiguera, afusellat per l’exèrcit espanyol de Franco. A tothom que va veure Sumaríssim 477, i a molts que no, els va afectar a fons, tal com havia passat amb els reportatges antecedents sobre l’assassinat d’Andreu Nin pels comunistes del Pce-Psuc i sobre l’or republicà a Moscou. Alguns es van enfurismar amb el reportatge, cosa que ha provocat una polèmica pública, que pot resultar fatal per a la informació digna, per al periodisme que va al fons de les coses -tant com hi pot anar el periodisme, no exagerem-, que és el que aguanta la resta de programació televisiva, generalment obscena, alegrement pornogràfica.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’alta acceptació que entre els votants ha aconseguit la política que ens endreça inclina els actuals detemptors del poder a no bellugar res: qualsevol modificació de l’opinió pública no els pot dur més amunt, ja són al cim; i els pot dur més avall, ja que disconformitat es tradueix en no tanta acceptació, en menys vots. Intolerable per als detemptors de qualsevol poder. Així que un reportatge digne, seriós, periodístic i prou profund comporta polseguera, fora el reportatge i vinga espais ecològics, música celestial, simpàtiques telenovel·les, picants concursos i humaníssimes operacions quirúrgiques a càmera oberta.

I aquest és el problema de fons que representa Sumaríssim 477: que a causa de la polseguera que ha alçat, i no per la seva exactitud o inexactitud, no ens quedem “ni” amb espais com aquest. Als crítics ferotges -sospitosament ferotges: “absolutament fals”, “completament equivocat” i d’altres expressions sospitosament totals que fan dubtar de les seves d’altra banda il·luminadores argumentacions- els arbres torçats del reportatge de la Genovès, tan ofuscadors com vulguin, no els deixen veure el bosc que les seves crítiques “absolutes” posen en perill immediat de tala i anorreament, a fi que Dolors Genovès i la gent de la seva escassa espècie no cometin més errors.

Ni encerts. El poder, convidat a bodes, tallarà l’escàs bosc del periodisme televisiu amb l’excusa, servida pels curts d’imaginació i absoluts de paraules, dels quatre, o quatre-cents, arbres sobrers.