Vilajoana, entre Aina i Ariadna

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm 569, 15 de maig de 1995

Els EUA no poden mantenir ni tres televisions generalistes, que són les cares (notícies, reportatges, serials, concursos); però a l’estat espanyol (en vies d’acceleració de desmantellament, si torna a governar la dreta sense disfressa), li’n calen quatre: TV1, Antena 3, Canal Plus i Tele 5.

Els números són del senyor Vilajoana, abans publicitari i ara director general de la televisió i la ràdio de la Generalitat d’Amunt, en una festa d’alumnes de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Va parlar de diners: els pressupostos de les televisions de l’estat pugen a 300 mil milions de pessetes l’any; els ingressos publicitaris de tot l’estat pugen a uns 200 mil milions; ergo, el dèficit estatal per televisió és de 100 mil milions l’any. Qui paga? El senyor Vilajoana semblava tècnicament descontent de l’excés de televisió generalista i que el ciutadà hagi de pagar el dèficit degut a la megalomania estatal. També va dir que d’aquí a quatre dies per trenta mil cuques tindrem una antena que ens captarà dos centenars de cadenes de televisió de tot el món. Estàvem espantats, estudiants i convidats: reducció de cadenes i, per tant, de llocs de treball, augment de la competència, Borrell fent-nos tants nusos com pot al cable… I en aquestes que el senyor Vilajoana s’envola al cel de la lírica adolescent i ens diu que ell, nosaltres, de jovenets, havíem de somniar en actrius nord-americanes, franceses; i que ara, mercès a la televisió catalana, vosaltres, nosaltres, podem somniar en dones a l’abast: l’Aina Moll, va dir. L’espant dels futurs, i actuals, professionals davant el negre futur es va descarregar en una rialla immensa, descarada. Tan natural que l’autoritat ho va tenir fàcil per a riure’s d’ella mateixa i continuar fent poesia lírica i dir que TV3, val a dir Aina Moll, havia fet passar la comprensió de la llengua pròpia d’un 60% a un 90% dels ciutadans de Catalunya -i que havia dit Aina Moll per Ariadna Gil.

-Ho diré a l’Aina Moll.

-Jo li ho diré abans -va reaccionar el senyor Vilajoana-. Segur que et telefonarà, Aina. Petons. I a l’Ariadna, comprensió per la llengua?