El Borrell que no serà

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 576, 26 de juny de 1995

La sofisticada trajectòria del ministre Borrell obliga a aclarir trets bàsics de l’altíssim funcionari. José Borrell, madrileny, és originari de la Pobla de Segur (Pallars Jussà). De jove emigrà a Espanya, on s’integrà fins al punt d’ingressar en l’única i més genuïna empresa del seu nou país: l’Administració de l’Estat. Aconseguí idees progressistes. Aquí hem de recordar que a Espanya hi ha la curiosa convicció que es pot ser alhora progressista i buròcrata del seu estat, secular opressor dels seus ciutadans i dels d’uns altres països, que en temps imperials es repartien en quatre continents.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El 1982 arribà al poder el partit PSOE. És una organització impossible, que encarna la paradoxa estat espanyol-progressisme; en només tretze anys de govern ha fet evident aquesta paradoxa als seus i tot: el progressisme teòric no ha estat obstacle perquè continuessin la corrupció, la prepotència, la uniformitat i el rebuig de tot allò que no controla l’estat. El llautó s’ha vist en les instàncies màximes: la directora del BOE o força burocràtica, el governador del Banc d’Espanya o força financera, i el director de la Guàrdia Civil o força policíaca. Borrell ha fet un primeríssim paper en l’estat del PSOE: de primer acovardint un cop més el ciutadà amb impostos propis de països europeus, però mai d’Espanya; ara amb el control fanàtic de les xarxes de comunicació, esquelet de qualsevol nació o estat, i sense les quals desapareixen, per molt de dret de viure que tinguin. En un moment d’eufòria el PSOE va destinar Borrell en servei a Catalunya perquè ens deslliurés de la nosa Pujol. La realitat de Catalunya i d’Espanya es va imposar. Actualment, Borrell ha tornat als seus orígens. Espanyol de Madrid, nega mitjans al Psc de Barcelona (el seu en aquells mesos d’eufòria) i en continua negant a Catalunya: mèrits per a succeir González, cap del govern i del PSOE, en hores baixes. No ho aconseguirà. Allà tenen memòria, i si els Milans del Bosch van trigar tres generacions a fer oblidar l’origen català, a Borrell no li ho faran més barat. Una altra diferència entre Espanya i nosaltres: allà no n’hi ha prou d’integrar-se, ni de fer-ho bé, ni de tenir bona voluntat.