Rerum novarum fragmenta

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 599, 11 de desembre de 1995

Ha causat impacte en l’opinió pública l’aparició d’un text, elaborat pel grup Publius, òbviament de destacats intel·lectuals, que de dins estant del Psc (Psc-Psoe) vol redefinir termes -quina badada, podent dir “temàtica” o “problemàtica”- com la vigència de la socialdemocràcia i de l’estat del benestar; com ha de ser un partit socialista a Catalunya i quines relacions ha de tenir amb el Psoe -no es tracta, doncs, de carregar-se el parèntesi, seria massa fàcil-; quin ha de ser l’encaix de Catalunya amb Espanya -no carregar-se, doncs, l’encaix sinó reconduir-lo, feina fàcil segons la tradició casolana: vol dir reconduir-nos nosaltres, no pas ells.

Seriosament: l’impacte, l’ha causat el títol d’aquest primer esforç, repetim-ho, intel·lectual: “De rerum novarum”. Copiem del Petit Curial Enciclopèdic: “Rerum novarum. Encíclica de Lleó XIII, publicada el 1891, que, abordant la qüestió obrera, condemnà el socialisme i la lluita de classes, denuncià les conseqüències del liberalisme i posà les bases de l’encara molt tímida doctrina social de l’Església Catòlica”.