El colom i la llora

Ramon Barnils, núm 602, 1 de gener de 1996

L”amenaça del senador Colom de parlar català al senat de Madrid ens porta, com si fos ahir, a la ja mítica, i perduda en la foscor dels temps, actitud del també senador mossèn Xirinachs, que s’hi estava dret i feia com que llegia o escrivia en un llibre gros com un missal.

Quins temps! Aquells, volem dir. Perquè ha plogut molt, d’ençà d’aleshores, i en Xirinachs es dedica, amb aplicació tardana però mai no sobrera, a l’estudi pregon de les pregoneses de l’Economia.

Cosa que ens omple el cor d’esperança: paral·lelament, d’aquí a quinze anys per fi Erc substituirà l’actual estratègia indo-iraniana, fracció psitacisme, per un programa que s’endinsi en les pregoneses de la política pròpiament dita.

És mentida, doncs, que la missió de Colom a Madrid tingui per objecte de fer que el mascle indo-iranisme, cara catalana d’Erc, ofegui el femellenc psitacisme, cara barcelonino-madrilenya, de la mateixa organització.