Política i intel·lecte

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 610, 26 de febrer de 1996

Amb motiu de les eleccions estatals vinents, destacats intel·lectuals van manifestant adhesió als diversos partits polítics, els quals s’ocupen de fer-ho públic amb els mitjans publicitaris habituals.

Aquest fenomen ja només escandalitza els destacats intel·lectuals que van ser els primers a protagonitzar el fenomen de destacats intel·lectuals, llavors només d’esquerres, fent públic manifest d’adhesió política. Sovint estalinista, concretament. Lògicament, ja que un intel·lectual només destacava si a una dictadura de dretes no hi veia d’altra sortida que una dictadura d’esquerres. I això després de molt rumiar, que és l’activitat per a la qual se’l paga.

Igualment ara: intel·lectuals que es van destacar en favor de l’Estat a mans de l’esquerra, després de molt rumiar estableixen que davant de l’afebliment de l’Estat fort d’esquerres l’única sortida és l’Estat fort de dretes. Concretament de Martín Villa i Cascos, Vidal-Quadras i en general el franquisme reciclat.

I és que el que val val, i el que no, per a destacat intel·lectual.