De covards i de valents

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 611, 4 de març de 1996

El darrer editorial d’aquesta revista duia una citació del diari El País de Madrid, manllevada a l’assassinat expresident del Tribunal Constitucional espanyol, el qual havia escrit això: ”La integració de Catalunya en el sistema democràtic de l’estat constitucional de dret és pacífica, perquè fins i tot els catalans que no es consideren espanyols i pretenen algun tipus d’organització política aliena a la de l’estat actual són demòcrates i defensen les seves idees amb la paraula”.

Per saber si una afirmació és de bona llei (és a dir, en original de bon aloi) es fa com amb les monedes: es mossega. Mosseguem aquesta citació, posem espanyols on diu catalans i viceversa. I surt això: ”…fins i tot els espanyols que consideren espanyols els catalans i s’oposen, doncs, que tinguin cap tipus d’organització política aliena a la de l’estat actual són demòcrates i defensen les seves idees amb la paraula”.

Si ara la citació fa so d’esquerdallot, si després de la mossegada se’ns hi han quedat les dents marcades, és que la citació és de llei orteguiana. Doblement i coherentment.