Duran Duran

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 634, 12 d’agost de 1996

Han causat sensació els mots “antinacionalistes” de Duran i Lleida, d’Udc. Sobretot han causat agradables sensacions entre els nacionalistes espanyols: ells, de nacionalisme en saben molt més que nosaltres, de fa molts més de segles i pel cap que crema. Deixem-los: ni tan sols no ho saben, que són xovinistes.

Una tempesta en un got d’aigua? Sí i no. Sí perquè Duran o és nacionalista -pel cap que no crema- o no és res, que vol dir que es quedaria sense la possibilitat, més gran com més el bèstia continuïn fent les nostres esquerres, de ser el successor de Pujol. I no és cap tempesta en un got d’aigua, sinó una cosa més seriosa, aquesta manifestació “antinacionalista” de Duran i Lleida; moltes persones han interpretat les seves paraules com el tribut, diguem-ne anual, que ha de pagar per haver-se fet amb els serveis de l’Opus Dei per fer fort el seu partidet. I l’Opus és fonamental per al Pp.