Xarons del món

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 635, 19 d’agost de 1996

Una de les desgràcies més grans que ens poden haver pervingut del Nou Món ha estat que els Jocs Olímpics d’Atlanta hagin resultat un desastre -segons la premsa, ep, que si és com l’havanera anem dats:

Tingueren la culpa,
tingueren la culpa,
els americans.

Anhelàvem que el “Visca Atlanta” representés per fi un “Barcelona ha mort”. I per culpa de la iniciativa privada, d’unes paraules de Samaranch, de la falta de transports públics, de la droga i de l’extrema dreta blanca Atlanta no hi és, i perviu l’enorme xaronada, la immensa “horterada” que van representar els Jocs Olímpics de Barcelona, que han de continuar d’exemple per a futures seus olímpiques. Deu ser una conspiració internacional a favor dels faves, les bledes, els xarons, els voluntaris incondicionals i les adherides al primer bombardeig.