Perill inculte

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 641, 30 de setembre de 1996

L’informe de l’altra setmana d’El Temps Ambiental sobre el delta del Llobregat, a tocar de Barcelona, feia esgarrifar en bé i en mal: com, malgrat tot, dos mil anys després d’agressions bàrbares el delta continua viu, i com aquests dos mil anys de resistència, malgrat el reforç de dos mil anys de cultura, podrien encara acabar en derrota.

Barcelona, metròpoli, té a tocar no solament ocells, zones humides i plantes adorats pels ecologistes, sinó una font de fruita, hortalisses i bestiar de primera qualitat. La categoria dels productes, la baratura del transport, la immediatesa del control de qualitat -es poden visitar amb un cop de metro els pollastres, els enciams i les cireres que demà mateix ens menjarem- són un regal dels déus de què poques metròpolis es beneficien; cap si pensem en Nova York, Londres, Calcuta o Tòquio. I corren perill. I maleïm, cultíssims, els incendiaris de la biblioteca d’Alexandria.

.