Punyetera pressa

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 644, 21 d’octubre de 1996

El cas recent d’Erc és el que fa no se sap ni quanta de gent -o d’organitzacions- que la pressa fot. I de retruc ens fot a tots plegats. Els irlandesos van ser independents, i no del tot, després de set-cents anys de submissió pels anglesos. Els bascs no ho són d’ençà del segle VIII -Navarra d’ençà del XVI i tots junts mai-. Pel que fa a nosaltres, Països Catalans, vam ser independents amb el nom d’Aragó fins al segle XV, i potser sobirans fins als primers del segle XVIII. Les influències, interessos més o menys mesquins, ambicions personals, familiars, de grup o de partit han estat tantes, tan barrejades i tan continuades que no és raonable d’esperar res de sòlid en quatre dies: quatre eleccions, quatre accions, quatre-cents activistes, quatre mil declaracions, quaranta mil intencions, quatre-cents mil vots.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Els sonats a sonar. I nosaltres, oli. I petroli. I oli. I petroli. I oli. I petroli. I oli.