Afanyat, Vilajoana

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 646, 4 de novembre de 1996

Que les programacions de TV3 i Canal 33 són les que són, grises, i no les que correspondrien després de tants anys de ser més apreciades que no les de les altres cadenes, és un fet. No solament els índexs d’audiència: ho constaten tots els comentaristes, des dels que feia anys que no dormien perquè una simple televisió autonòmica era més digna que no totes les televisions estatals fins als més justos, passant pels més benvolents envers “la nostra”. Estem preocupats gent que de sempre hem seguit l’un programa o l’altre i que ara ens costa i tot de mirar-la. L’actual Gran Mekong de les cadenes, Vilajoana, es veu que no ho pot fer tot, i que s’ocupa de la mundialització, del cable, dels dígits, del pay-per-view i de la salvatge lluita de grans empreses pròpia del capitalisme salvatge -el cas del futbol n’és un exemple que esgarrifa, certament. Però, afanya’t, Gran Mekong. La “Nissaga” s’acaba el juny.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019