Erc i anar fent

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 651, 9 de desembre de 1996

Que Erc desaparegués convenia als qui manen: a Ciu i d’altres dretes més o menys nacionalistes per heretar-ne el vot no ben bé espanyol, i als socialismes per heretar-ne el vot no ben bé de dretes. De moment, s’hauran d’esperar: el Congrés es va desenvolupar com si res, amb tota l’assistència i amb resultats lògics. l ara, què? Doncs, res. Simplement anar fent. Com qualsevol organització progressista de l’àrea occidental. Un programa seriós, finalitats clares, i les tècniques, tàctiques, estratègies i propagandes habituals. El moment no és dolent: la ciutadania fa anys que veu les mateixes cares, i en aquests casos sol interessar-se per novetats i, si pot ser, millores. Els mateixos pares del Sistema -Espanya, comunitats autònomes, Treball, Mercat, Europa- comencen a manifestar que s’ha de retocar. Bon moment per a d’altres propostes: si fins Maragall, que ho tenia tot, l’intenta aprofitar, a Erc li cal, d’aprofitar-lo.