Política, per fi

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 653, 23 de desembre de 1996

Psm, Upv, Er(c) de les Illes, Er del País València. Sembla que finalment s’està acabant l’infantilisme i comença a imposar-se la política. Que vencen les idees finals de qui és en el començament dels errors infantils; Joan Fuster, que si temps era temps deia, pensador, que ser valencià era la seva (nostra) manera de ser català, va acabar dient, polític, que perquè això fos així primer calia sentir-se valencià. Pensadors, teòrics i fins i tot alguns profetes tenen raó. Per aquesta raó mateixa, la política la fan els polítics. I els polítics, i sembla que al Psm, a Upv, a Er cada cop n’hi ha més, fan números: menys del 10% dels nostres connacionals saben que són connacionals; per tant, imposar la connacionalitat com a condició de partida és imposar-nos a tots plegats menys del 10% dels vots, del poder i de futur. Entre fer el número i fer números hi ha la diferència que hi ha entre l’infantilisme celestial i l’esperança real.