Per Racionero

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 673, 27 de gener de 1997

Si aquesta vegada la santa indignació no ens ha arribat al capdamunt de tot ha estat ben bé perquè Déu no ha volgut: en la seva tradicional recomanació de llibres per Sant Jordi el president Pujol hi ha clavat, és clar, el Villatoro i el Porcel -qui la hi ha feta, la llista, la Societat Protectora?-, però n’ha marginat el Racionero. Què passa, que en Lluís Racionero, tant de temps a la llista presidencial -i a la tauleta de nit-, enguany no toca?

No toca, en quin sentit? No pas en el literari, perquè si no enclou ni en Casassas ni en Moncada ni en Carner ni en Berlin, l’honorable recomanació deu anar en un altre sentit.

Tampoc no deu ser una llista política, precisament enguany quan tant el president com el nostre Cercamón van de bracet amb el PP.

I doncs? Llàstima, perquè precisament n’han nascut grans romanços, de barrejar la literatura amb la política.