El rei, nu

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 668, 7 d’abril de 1997

No és pas el primer cas, i com cada vegada ens ha proporcionat una certa confiança en el futur: un mocoset de setze anys s’ha passat mesos entrant i sortint com aquell qui res de la base de dades ultrasecreta del Pentàgon. Això torna a demostrar que la utilització per al mal dels progressos tècnics i científics és circumstancial: que no necessàriament cada nou invent és exclusivament una aportació a la maldat humana, a l’augment de la força i la violència i la imposició. Si els nous invents fan més mal que bé en general, és només perquè nosaltres permetem que les novetats quedin a mans d’alguns pocs i reduïts que, moltes vegades, nosaltres mateixos hem situat al capdamunt de la piràmide. Un noiet ha tornat a demostrar que l’exclusiva del poder a mans d’uns quants no és fatal, ni una ordre sagrada, ni llei de vida. El noiet -el gloriós Richard Pryce- ho ha tornat a demostrar: si nosaltres ho volem, el rei anirà nu.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019