Suècia

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 678, 16 de juny de 1997

Suècia no considera oportú d’entrar en el fantasma europeu de Maastricht amb el grup dels primers. Aquí Suècia ha estat un país envejat -tret dels partidaris del capitalisme a seques i del socialisme igualment cru, els nostres socialistes doncs. Envejat per Ingmar Bergman, el bellugadís Palme, les sueques, el sistema social, l’elevat índex de riquesa i de seguretat social, la potència de les organitzacions sindicals, l’assimilació de la modernitat. Uppsala i els Saab. Suècia diu que no li interessa l’entrada immediata al sistema econòmic europeu perquè aquest no s’ocupa de l’atur. Enllà de si donar feina a qui no en té és una obra de misericòrdia, els pensadors suecs consideren que, a uns ciutadans que el sistema educa per a treballar, aquest mateix sistema no els pot negar la feina; la pura evidència. Per l’altre cap: l’Europa on l’Espanya de sempre hi seria capdavantera no pot ser una Europa pròpiament dita.

Evidentment.