Vicentets

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 675, 26 de maig de 1997

Vicens Vives s’oposava als historiadors nacionalistes com Rovira i Virgili i Soldevila amb raons científiques. Tenia força raó.

Fins que el juliol del 1939 l’historiador que havia oposat la veritat científica a la veritat nacionalista va començar d’escriure en favor de l’Espanya imperialista, ara en forma de dictadura de Franco. S’entén; el noi tenia trenta anys, i qui és que amb trenta anys i un futur professional brillant sacrifica tota una vida per un simple matís -per una nímia qüestió de si el franquisme era un nacionalisme o no, una dictadura o no, un feixisme o no. Foteses.

Vicens va tenir molts deixebles, si comptem el que va passar el 1975, un cop mort el dictador i amb els ”nostres” intel·lectuals podent, per fi, vendre’s sense quedar malament: no pas a la dictadura, ecs, només a Madrid; a la democràcia, en deien. Matisos. Foteses.