Barça i no-res

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 680, 30 de juny de 1997

Es com si a tothom li hagués agafat de sorpresa la convocatòria d’eleccions a la presidència del Barça. Concretament el que se sent dir és que no hi ha candidat alternatiu.

De candidat alternatiu ja n’hi havia, i es deia Llauradó. Es veu que la seva experiència amb el Lleida, una mena d’assaig general, li ha tret de cop i en unes setmanes aquesta consideració, tants anys preparada.

I ara, diuen, no hi ha candidat alternatiu. Ni n’hi pot haver: a la banda de l’actual presidència, amb Casaus que presumeix d’Erc i Gaspart de Pp, li fa costat per una banda la banda del Psc (Psc-Psoe) amb el gran Sobrequés, i per l’altra banda la banda de Ciu amb el no menys gran Sixte Cambra.

Amb això i més cares que un sac de daus, a qui li fa falta cap alternança, si no és un poeta.