Historiant

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 687, 18 d’agost de 1997

En vistes de la situació, els nostres historiadors, famosos al món tant o més per la seva quantitat que per la seva qualitat podrien historiar els catalans que s’han passat a Espanya.

No els paga la pena. Per exemple els Milans del Bosch. Nascuts a la Història en temps de les guerres napoleòniques, hi van néixer amb la fama, i la realitat, de liberals. Això els va dur popularitat i honors. Els va inflar i els va botir, i botant botant van caure a Madrid. De moment bé, liberals. Però amb una generació n’hi va haver prou perquè passessin a fer part de la secular tradició espanyola.

Fins a l’últim exemplar de la sèrie. Un general brillant sobre el paper, de magre historial en la pràctica, sublevat a València seguint un inferior coronel de la Guàrdia Civil. I enterrat a l’Alcàsser de Toledo, símbol d’una modestíssima operació ”militar” i d’una brillantíssima operació de propaganda comercial del totalitarisme.