Mait

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 692, 22 de setembre de 1997

S’ha mort la Mait Carrasco. La seva bondat era superior a la seva llarga bellesa.

I era una dona valenta. Una matinada, ja dins de la democràcia pactada, la policia la va anar a buscar a casa seva. Els bòfies hi van trobar un altre problema, l’Ariadna, filla de la Mait, que podria avisar i perjudicar la brillant operació antiindependentista. La Llei no és mai problema per a la Llei, i ho van solucionar enduent-se’n també l’Ariadna, menor d’edat.

Quan van ser les nou la nena va dir que havia d’anar a col·legi. La policia, democràtica matís espanyol és a dir “hidalga”‘, es va oferir a acompanyar-la-hi. La nena els va contestar que no li feien falta, i va agafar l’autobús, i se’n va anar a col·legi, com cada dia.

Em va costar més fer-li explicar a la Mait la resta del viatge a territori espanyol. Vam dinar i vam parlar de fotos de policia, de llibres, de menjar, de ballar… Com sempre. Per sempre.