Jutge exòtic

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm 694, 6 d’octubre de 1997

Ja era hora: el “Consejo del Poder Judicial”, òrgan inequívocament espanyol, ha empaperat el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Guillem Vidal, que a més de parlar català, té el costum de dir que la justícia, a Catalunya, en català. No solament això, sinó que ha dit en públic que les relacions entre el màxim organisme de justícia de Catalunya i el Ministeri de Justícia espanyol són inexistents.

Vidal desentona. Quan el president de l’executiu no gosa ni fer creure els seus a l’hora de posar en català les etiquetes dels nostres productes; quan el Legislatiu el tenim en mans d’un tal Reventós, entre els mèrits del qual hi ha d’haver legislat pa amb tomàquet als menús de l’ambaixada espanyola a París -no ho confessa, en presumeix a les seves memòries, publicades!, sobre el període-, el màxim home de lleis de Catalunya desentona. No fa joc amb l’harmonitzat conjunt.