El barc

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 699, 10 de novembre de 1997

“Que diguin el que vulguin mentre ho diguin en català”, diuen que deia Pompeu Fabra. El Periódico en català sembla seguir la consigna del Mestre -i amb el diari el seu gurú de llengua, Fité, que ja al primer número jura acatar les normes de l’Institut d’Estudis Catalans (Iec); és el mateix Fité que fa quatre dies promovia, contra l’Iec, el Gec (grupu dal barcu d’ehtudih catellans).

Amb La Vanguardia anant perdent l’aura de referent d’ençà que amb la jubilació del senyor J. A. Masoliver se’n va jubilar l’aura cultural i literària, i l’Avui com sempre, i continuant El Periódico dient el que vulgui ara en català, cada cop es troba a faltar més el nostre diari de referència.

Bon moment, doncs, perquè un -empresari!- espavilat vagi pensant en un diari perfecte, de poques pàgines, normal i corrent, que sàpiga en quin país viu, que s’hi refereixi i que ens hi refereixi.