Visca amb x

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 713, 16 de febrer de 1998

L’altre dia jugaven, a bàsquet, el Joventut de Badalona, equip preferit de qui signa, i el Pamesa València. Va guanyar el Pamesa de València i no ens va saber gens de greu -tan poc que ni amb un estetoscopi no ens ho haurien trobat.

Som pocs, cada vegada més ens sembla, els qui en futbol preferim el Barça; però en bàsquet el Joventut, en handbol el Granollers, en rugbi la Santboiana -i en beisbol, ai las, els Pops de Lloret.

I continuem essent pocs, però cada vegada més segons que hem notat, els qui tenen el Barça per principal equip, però no pas únic. Fins i tot ens hem començat a trobar amb persones del País Valencià que ho veuen claríssim: en cas d’un partit entre, posem per cas, el València CF i el FC Barcelona, si guanya el Barça no els sap greu; i encara els en sap menys si guanya el València.

A aquest pas acabarem essent un país, uns països normals i corrents.