Ens sobra aigua

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 718, 22 de març de 1998

Al darrer número d’aquest setmanari sortia una entrevista amb Pere Macias, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat d’Amunt. Segons els entesos, és un dels pocs -un parell o tres- de consellers que superen el nom i el càrrec. Hi parlava dels transvasaments d’aigua del Roine a Catalunya i de l’Ebre al País Valencià. Si qualificava de gairebé pirateria la tàctica de la consellera valenciana respecte a l’aigua de l’Ebre, també deia que no trobava cap pega de passar aigua de l’Ebre al País Valencià si, al Principat, li’n sobrava. A Catalunya, d’aigua, en sobra. Disposem d’una bona part del segon dipòsit més important d’aigua d’Europa: més del 60% per cent de l’aigua que duu el riu Ebre li baixa del nostre tros de Pirineu. Només ens falta la cosa més important de totes, una obra humana que substitueixi la que fins ara ha actuat contra tots nosaltres -i el nostre tros de Naturalesa.